Guías › Cataluña › Fotovoltaica

Com es legalitza una instal·lació fotovoltaica d'autoconsum a Catalunya

FotovoltaicaGeneralitat de CatalunyaComprobado el 21 sept 2026

Aquesta guia s’ha traduït del castellà amb intel·ligència artificial. Si hi trobes cap error, la versió en castellà és la de referència.

Aquesta guia explica el tràmit tal com el demana la Generalitat de Catalunya, sense eines pel mig.

Avís d'entrada: Catalunya és la comunitat més laboriosa de les que cobreix aquest centre d'ajuda. No és un tràmit, són tres administracions —Generalitat, ajuntament i empresa distribuïdora— i un ordre que cal respectar.

Qui resol i on es presenta

La competència és de la Generalitat de Catalunya, i els tràmits són telemàtics, per dos portals:

Hi intervenen a més:

  • L'ajuntament, per als permisos d'obra, amb un procediment diferent a cada municipi.
  • L'empresa distribuïdora —e-distribución/Endesa o I-DE/Iberdrola segons la zona—, per al punt d'accés i connexió.

Els enllaços directes a cada tràmit de la Generalitat canvien sovint. En aquesta guia es dona el nom exacte de cadascun per buscar-lo al portal, que és més fiable que una adreça profunda.

El primer de tot: què et demanarà la potència

A Catalunya la potència decideix dues coses diferents. Una és comuna a tot l'Estat: si l'expedient se sosté amb una memòria tècnica de disseny, que redacta i signa l'empresa instal·ladora, o si cal un projecte signat per un tècnic titulat. Això ho fixa la instrucció ITC-BT-04 del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, i el llindar està en els 10 kW de potència de la instal·lació de generació.

L'altra és catalana, i és la que de debò canvia la feina: quants tràmits i quantes administracions hi entren en joc.

Potència Recorregut Inspecció d'un organisme de control
Menys de 15 kW, domèstica Ajuntament → RITSIC → RAC → tancament No
15 a 100 kW, amb injecció Punt de connexió → ajuntament → RITSIC → RAC → tancament Sí, per sobre de 25 kW de potència nominal
Més de 100 kW Tot l'anterior, més inspecció de la mateixa Generalitat i alta al registre estatal de productors Sí, sempre

La conseqüència pràctica: entre 14 kW i 16 kW gairebé no hi ha diferència tècnica, però sí un salt administratiu, perquè apareix la sol·licitud de punt de connexió a la distribuïdora, que és la gestió que més s'allarga de totes.

Els quatre tràmits, i el seu ordre

Gairebé tot l'error a Catalunya ve de fer-los en l'ordre equivocat. Aquest és el correcte:

Tràmit Què és
1 RITSIC Registre d'Instal·lacions Tècniques de Seguretat Industrial de Catalunya: el registre on s'inscriu la instal·lació. És el primer i sense ell no es pot continuar.
2 RAC El Registre d'Autoconsum de Catalunya, el registre d'autoconsum de la comunitat. La variant depèn de la modalitat d'excedents. Només després de tenir el RITSIC.
3 Certificat de final d'obra En català, Certificat de Final d'Obra, abreujat CFO als formularis.
4 Certificat d'instal·lació elèctrica generadora El model català, que a la seu apareix com a CIE-FV-CAT: Certificat d'instal·lació elèctrica generadora fotovoltaica connectada a xarxa en baixa tensió.

Els dos últims tanquen l'expedient mitjançant la declaració responsable d'instal·lacions elèctriques de baixa tensió.

El recorregut, pas a pas, segons la potència

Domèstica, menys de 15 kW

  1. Comunicació prèvia d'obra o llicència municipal.
  2. Execució de l'obra.
  3. RITSIC — resposta en unes 2 setmanes.
  4. RAC — un cop rebut el RITSIC; resposta en 3 o 4 setmanes.
  5. Certificat de final d'obra i certificat d'instal·lació elèctrica.

Industrial amb injecció, entre 15 i 100 kW

  1. Sol·licitar punt de connexió a la distribuïdora.
  2. Comunicació prèvia d'obra i atorgament del punt de connexió.
  3. Execució de l'obra. Si la potència nominal supera els 25 kW, inspecció d'un organisme de control autoritzat —una entitat acreditada que verifica la instal·lació, cosa que als formularis s'abreuja com a OCA.
  4. RITSIC (~2 setmanes).
  5. RAC (3-4 setmanes després del RITSIC).
  6. Certificat de final d'obra i certificat d'instal·lació elèctrica.

Generació amb injecció, més de 100 kW

  1. Sol·licitar punt de connexió.
  2. Comunicació prèvia d'obra i atorgament del punt de connexió.
  3. Execució de l'obra, amb inspecció d'organisme de control obligatòria.
  4. RITSIC (~2 setmanes).
  5. Inspecció de la mateixa Generalitat.
  6. RAC (3-4 setmanes).
  7. Alta al registre administratiu estatal d'instal·lacions de producció d'energia elèctrica, que als formularis apareix com a RIPRE.
  8. Certificat de final d'obra i certificat d'instal·lació elèctrica.

El detall que més requeriments provoca

Les dades del RAC han de coincidir al 100 % amb les del justificant de recepció del RITSIC.

No «ser equivalents»: coincidir. La manera segura de fer-ho és copiar-les literalment del justificant, sense reescriure-les. I el mateix amb la ubicació de la instal·lació, que ha de ser idèntica a la declaració responsable, al RITSIC i al RAC. Qualsevol diferència, per petita que sembli, acaba en requeriment d'esmena.

El RAC identifica a més la ubicació per coordenades UTM i, quan correspon, pel número de RITSIC obtingut abans.

Tres trucs pràctics que estalvien hores

No són norma, són ofici, però eviten els embussos més ximples:

  • Obre els enllaços de tramitació en una finestra d'incògnit. Les sessions del portal es trepitgen entre si i provoquen errors difícils d'interpretar.
  • Fes servir sempre el mateix certificat digital per presentar els tràmits d'un expedient.
  • Els fitxers que s'adjunten al RAC no poden portar accents, espais ni símbols al nom. Si en porten, la càrrega falla sense dir per què.

I una regla casolana per al codi d'autoconsum —el CAU, que identifica la instal·lació d'autoconsum— quan la distribuïdora encara no l'ha facilitat: si el codi del punt de subministrament, el CUPS, acaba en 0F, se li afegeix A000; si no acaba en 0F, se li afegeix 0FA000. És una drecera operativa, no una dada oficial: confirma-la sempre amb la distribuïdora.

Les gestions amb la distribuïdora

Van en paral·lel a les de la Generalitat i són les que més s'allarguen.

Gestió Quan cal
Codi d'autoconsum (CAU) El facilita la distribuïdora en sol·licitar el permís d'accés i connexió.
Acceptació de condicions tècniques i econòmiques Amb e-distribución es demana per correu, adjuntant el plànol de localització i l'avantprojecte.
Contracte tècnic d'accés Als formularis, CTA. S'hi adjunten el certificat d'instal·lació, el formulari propi de la distribuïdora, l'esquema unifilar, l'acceptació de condicions, el document fiscal del titular, el d'identitat del representant si n'hi ha, i el justificant de compte bancari per a peatges si la instal·lació no està acollida a compensació.
Certificat de punt de mesura Amb el seu codi d'instal·lació a efectes de liquidació, el CIL. Només si el consum o la generació arriben als 50 kW.
Informe del gestor de xarxa Amb e-distribución es demana per correu. Amb I-DE no cal: n'hi ha prou amb el contracte tècnic d'accés.

Amb I-DE, les instal·lacions de més de 15 kW es tramiten pel seu portal GEA.

Els permisos municipals

Canvien completament d'un ajuntament a un altre. Els quatre casos més documentats:

  • Barcelona: consulta prèvia, elecció de «Comunicat immediat» i informe d'idoneïtat tècnica, que només poden emetre col·legis professionals acreditats. Es presenta en quatre PDF —memòria i pressupost; plànols; annexos de protecció contra incendis, seguretat i salut, energia i fotografies; i documentació administrativa—, amb revisió municipal, pagament d'impost i notificació postal del decret d'admissió.
  • Tarragona, Lleida i Girona: comunicació prèvia d'obres per les seves respectives seus electròniques.

A qualsevol altre municipi, pregunta abans d'instal·lar.

Documentació que cal presentar

Depèn de si la instal·lació es legalitza amb projecte —més de 10 kW— o amb memòria:

Amb projecte Amb memòria
Declaració responsable Declaració responsable
Projecte Memòria tècnica de disseny, model ELEC-3
Certificat de direcció i finalització d'obra, model ELEC-4 Esquema unifilar, model ELEC-2
Certificat d'inspecció d'organisme de control, si escau Certificat d'instal·lació de l'empresa instal·ladora
Justificant del RITSIC Justificant del RITSIC
Instruccions d'ús i manteniment Instruccions d'ús i manteniment
Butlletí d'instal·lació Croquis del traçat i butlletí d'instal·lació

Al RAC s'hi adjunten a més la memòria tècnica i el document identificatiu fiscal de l'empresa instal·ladora, i, en autoconsum residencial, la declaració del tècnic competent —enginyer tècnic industrial col·legiat— que signa la instal·lació. Existeix una variant específica del RAC per a sòl no urbanitzable.

Taxes

Tràmit Taxa
RITSIC Sí. Es paga en el mateix tràmit o després, amb la carta de pagament que es descarrega a «La meva carpeta → Pagaments».
RAC · autoconsum amb compensació d'excedents No hi ha taxa
RAC · autoconsum sense excedents No hi ha taxa
RAC · generadora amb venda d'excedents, fins a 100 kW No hi ha taxa
RAC · venda d'excedents >100 kW sobre coberta Sí, com a percentatge del pressupost
RAC · venda d'excedents >100 kW sobre terreny Sí: 229,35 € + 2.293,20 € × (pressupost / 1.000.000) + nre. de finques × 123,70 €
Declaració responsable de baixa tensió Sí, en el moment de la sol·licitud o després

L'import de la taxa del RITSIC i el percentatge de la de «sobre coberta» no consten a la documentació consultada. Confirma'ls al portal abans de pressupostar.

Abans del teu primer expedient a Catalunya

Dos tràmits que no són del client sinó de l'empresa instal·ladora, i que cal tenir resolts abans de tramitar res:

  • Inscripció al RASIC, el Registre d'Agents de la Seguretat Industrial de Catalunya, per declaració responsable, amb les dades d'inici d'activitat i la relació de personal tècnic.
  • Obertura de centre de treball, per Canal Empresa.

El número d'inscripció com a empresa instal·ladora es demana al mateix certificat d'instal·lació. A Catalunya es distingeix per categoria: EIBTB per a la bàsica i EIBTE per a l'especialista, que és la que exigeixen les instal·lacions generadores a partir de 10 kW.

Errors que costen una esmena

  • Fer el RAC abans de tenir el RITSIC. No es pot, i l'ordre no és negociable.
  • Que una dada del RAC no coincideixi amb el justificant del RITSIC.
  • Que la ubicació difereixi entre la declaració responsable, el RITSIC i el RAC.
  • Adjuntar fitxers amb accents o espais al nom.
  • Oblidar la inspecció de l'organisme de control per sobre de 25 kW de potència nominal.
  • Presentar memòria quan tocava projecte, per sobre de 10 kW.

Normativa de referència

  • Reial Decret 842/2002, Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, i la seva ITC-BT-40, sobre instal·lacions generadores, i la ITC-BT-04, que fixa el llindar entre memòria i projecte.
  • Reial Decret 244/2019, sobre les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l'autoconsum.
  • Reial Decret 1699/2011, de connexió a xarxa d'instal·lacions de petita potència.
  • El model de certificat CIE-FV-CAT es va publicar al DOGC núm. 9057, d'11 de desembre de 2023.

D'on surt aquesta informació

Tot el que explica aquesta guia procedeix de publicacions oficials, llevat dels tres trucs de portal i la regla del CAU, que són ofici i així es diuen. Pots comprovar la resta tu mateix, i t'animem a fer-ho. Compte: els enllaços directes a cada tràmit de la Generalitat canvien de lloc sovint, així que aquí tens els portals i el nom exacte de cada tràmit, que és el que és fiable per buscar-lo.

Seu electrònica i tràmits

  • Oficina Virtual de Tràmits, la finestreta electrònica única de la Generalitat, on es presenten el RITSIC i el RAC. https://ovt.gencat.cat
  • Canal Empresa, el portal de tràmits per a empreses, on es consulta l'estat de les gestions, es descarreguen les cartes de pagament i es tramita l'obertura de centre de treball. https://canalempresa.gencat.cat
  • Fitxa del RITSIC, el Registre d'Instal·lacions Tècniques de Seguretat Industrial de Catalunya — és el registre de la instal·lació i el primer pas del recorregut.
  • Fitxa del RAC, el Registre d'Autoconsum de Catalunya, amb la seva variant segons la modalitat d'excedents i l'específica de sòl no urbanitzable — d'aquí surten les dades exigides i el quadre de taxes.
  • Fitxa del RASIC, el Registre d'Agents de la Seguretat Industrial de Catalunya, on s'inscriu l'empresa instal·ladora abans del primer expedient.
  • Models oficials catalans publicats en aquests tràmits: ELEC-2 (esquema unifilar), ELEC-3 (memòria tècnica de disseny), ELEC-4 (certificat de direcció i finalització d'obra) i CIE-FV-CAT, el certificat d'instal·lació elèctrica generadora fotovoltaica.
  • Seus electròniques municipals de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, per a la comunicació prèvia d'obra i, a Barcelona, l'informe d'idoneïtat tècnica.

Normativa

  • DOGC núm. 9057, d'11 de desembre de 2023, que va publicar el model de certificat CIE-FV-CAT.
  • Reial Decret 842/2002, Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, i les seves instruccions ITC-BT-40, sobre instal·lacions generadores, i ITC-BT-04, que fixa el llindar dels 10 kW entre memòria i projecte.
  • Reial Decret 244/2019, sobre les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l'autoconsum.
  • Reial Decret 1699/2011, de connexió a xarxa d'instal·lacions de petita potència.

Portals comprovats el 21 de setembre de 2026. Els tràmits de la Generalitat canvien d'adreça sovint: busca'ls pel seu nom a l'Oficina Virtual de Tràmits o a Canal Empresa. Els imports i els terminis canvien: confirma'ls abans de presentar. I si et trobes que alguna cosa ja no és així, escriu-nos a info@devsolar.es i ho corregim — ens ajuda a mantenir aquesta guia útil per al següent que la llegeixi.

Hablar con devsolar.esTodas las guías